Briefing Correnits (2014)

correnitsAquest any sortim del Poble de Fals, un enclavament perfecte, una planícia autèntica com la dels indis, un llogaret màgic amagat entre turons.

Sortirem tots junts. Si volem anar ràpid, hem d’anar sols, però només arribarem lluny si hi anem junts, i un cop travessada la carretera, ens quedarem inmòbils, recolzats al bastó, mirant-nos les set betes, posant-nos bé la barretina i amb un xiulet que aixecarà els ocells, deixarem que marxeu cap als nostres turons, com les cabres quan detecten herba fresca, com els elefants camí del cementiri. Com els nacionalistes buscant la tercera via.

Després d’estirar una mica el ramat, entrareu al corriol Fot-li Gardela!, ja que la masia de Cal Gardela és la que hi ha per la zona, és un corriol dolç, divertit, corrible, que va escalfant el motor, posant la pressió dels pistons a punt.

Deixareu el Fot-li Gardela sense saber-ho, i entrareu a la joia de la corona d’aquest any, el Hand-Made Milwakee. No podem dir-vos el perquè d’aquest nom ni el perquè d’aquest nou corriol, només podem compartir amb vosaltres la descoberta i que assaboriu cada un dels trassos que hem dibuixat en aquest corriol màgic que ens porta al Cal Xamal. Hem suat, ens hem llegat les mans d’escribents, em rigut i ens hem mullat sota la pluja per a poder tenir aquest corriol a punt. Disfruteu-lo i no us anegueu davant les ganes de coronar. Quan ja cregueu que sou a dalt, gireu-vos un moment i gaudiu de les vistes, del moment, gaudiu d’una respiració i inhaleu la història que només els més savis del territori coneixen i que conecten Cal Xamal amb el poble de Fals en una nit fosca d’hivern, de contrabandistes, de pirates, de lladres.

Sortireu de Cal Xamal embriagats per l’eufòria contagiosa dels Koala’s Team, per planejar una estona entre ziga-zagues, i corriols sostinguts sobre penya segats, fins a obrir-se en un trosset de pista per enllaçar dos corriols més camí de l’Alzina de Querol, on us hi aproximareu baixant la primera línia elèctrica del dia.

Un cop ben avituallats sota la ombra de la magestuosa Alzina de Querol, haureu de ser prudents al passar pel costat de la masia, i enfilar al final del camp l’inici d’una remuntada en diagonal cap a la part alta del Xamal altre cop. Aquest llarguíssim sender que conecta diversos corriols no té nom, només té el rastre de les esgarrinxades que hi hem patit.

Baixareu de la zona nord del Xamal per la trialera de sempre i conectareu cap al Pla passant per un seguit de corriolets molt corribles, rodejats de pi blanc, alzines i algun Roure majestuós, així com roques que aniran donant solidesa al traçat. Disfrutareu. Disfrutareu molt.

Serà el moment de que el ramat se separi, i mentre uns visiten el Grauet camí de l’arribada, els més agosarats segueixin conectant corriols entre oliveres, i senders de senglanot, fins a creuar de nou la carretera. Com disfrutareu aquest tram, amb el motor encara a tope, calent, foll, embogit per les sensacions viscudes fins al moment!

Pel costat de la bassa i pel camí dels senglars anireu a petar a les Torres de Fals, que us vigilaran i us protegiran, encara ara 1000 anys després de que les alçéssin.

La Font dels Pins us anirà guiant cap a la nova sorpresa d’aquest any. Tot i que el super corriol de la Font dels Pins ja el coneixeu, aquest any el fareu en direcció contrari, i just a la sortida us espera un vertiginós descens per la Diagonal des Fous. Aquesta Diagonal perfecte us abandonarà de la mà de Déu a una pista avorrida i maldestre, semi perduts, semi cansats, semi destirotats i semi avorrits, i quan comenceu a pensar que és el final, que això de córrer no té sentit, que tot allò que us motivava ha desaparegut, el cor us farà un salt, notareu una excitació dins vostre, perquè sense saber-ho, haureu arribat al peu de la Catedral. La Gran Repicada.

Sortireu de la Gran Repicada amb 18kms a les cames. Després d’uns anys de ser la traca de sortida, aquest any està posada al km18 amb tota la mala llet del món. Patireu.

Superada la Gran Repicada, si podeu, serà el moment de planejar per pistes entre camps sembrats i verds i algun corriolet per arribar a la Zona dels Escaladors. Només si teniu la seva perícia i el seu equilibri, sereu capaços de correr entre cantells de roca i magnesi. Sinó, quedareu penjats d’aquests blocs naturals sense un tatami que amaïni la vostra caiguda.

De nou estareu al punt baix. I per arribar a la meta, heu de pujar. Ho fareu per la Mallencosa, incessant i pedregosa.

Sense poder ni respirar, entrareu al Camí dels Manresans, i arrosegant-vos farts de tot, us tallarem a mig camí per fer-vos fer una reverència a la cova del Ramiru, que us permetrà encadenar sense descans amb la última atracció del dia. Les mosques assassines.

Les mosques assassines és l’hurakan condor de la Punk-trail 2014. Si no us atreviu a pujar al Shambala, ni al Dragon Khan, com us ho fareu per resistir l’estampida de l’hurakan condor? I de nit……, com ho fareu?

Deixeu-vos guiar fins al final, disfruteu de les cases de pedra, dels últims compassos del recorregut, i torneu cap a l’estable.

Us estarem esperant amb cervesa fresca, bona música i un somriure. I haureu disfrutat molt, començant de dia, i acabant de nit. Paraula de correnit.

Comentaris
  1. Motxuelo ha dit:

    Simplement GENIAL!!!!

  2. Jaume Bragulat ha dit:

    Sou molt folls.FELICITATS per ser així 😉

  3. Joan Gil Mas ha dit:

    M’heu arrissat tot el pèl del cos! hòstia de punkarres! Endavant!
    Em feu molta il·lusió, petons d’un ke corre perdut

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s